Article publicat al diari El Periòdic d’Andorra el 12 de Maig 2016.
«El 93% de la comunicació és com diem les coses»
JOSEP MAS FONT FORMADOR EN HABILITATS
L’expert en comunicació no verbal Josep Mas Font.Josep Mas Font, formador i conferenciants en habilitats directives, professionals i personals, imparteix divendres i dissabte el seminari Què vull dir quan no dic res? Claus per entendre la comunicació no verbal. El seminari forma part del Cicle de Perfeccionament Professional 2016, que organitzen la Fundació Crèdit Andorrà i la Universitat d’Andorra. / Per ESTHER JOVER MARTIN–Què és la comunicació no verbal?
–Entendríem tot allò que comprèn postura, gestos, mirada, somriure, fins i tot, la distància interpersonal i com t’ubiques en una taula, com t’asseus. I també la imatge. Hi ha molts experts que inclouen la veu: el to, el volum, la modulació… El que deixaríem fora és el pur llenguatge verbal, és a dir, les paraules, que té un percentatge d’influència relativament petit.–Però no és la paraula el que ens convenç?
–Però paraula és el que diem, i només és un 7% de la comunicació! El 93% restant és com diem les coses, de quina manera ens comuniquem, i aquí és on juga el llenguatge no verbal, corporal i el to de veu.–Una persona diu una cosa però si sabem llegir-ne el llenguatge no verbal, potser en diu una altra?
–Absolutament. És fàcil detectar les persones que ens menteixen, perquè et diu unes paraules concretes però el seu llenguatge no verbal expressa actituds, sentiments, i et diu absolutament el contrari. Tot això et permet detectar situacions que si no t’hi fixessis no te n’adonaries. El llenguatge verbal està regulat per l’hemisferi esquerre del cervell, el racional, i el llenguatge no verbal el gestiona l’hemisferi dret, l’emocional, creatiu.–Per a qui recomana el seminari?
–Per a tothom! És un seminari transversal, per a qualsevol persona que vulgui saber més dels seus interlocutors, tant a nivell professional com personal. També per a les persones que volen influir a través del llenguatge no verbal. Primer, observar, com el Tricicle, que no diuen res però tots som capaços d’entendre què diuen; segon, aprendre a relacionar-se millor, llegir el llenguatge dels altres i intentar influir, positivament, en les altres persones.–Parlem d’alguns exemples, com el to de veu.–Per exemple, fer una pausa en el discurs crida intensament l’atenció de les persones que t’estan escoltant. Amb un to alt, baix, amb modulacions o fent pauses, pots influir molt en l’audiència. Jo imparteixo conferències i és molt important: pujar, baixar, córrer més o menys, fer pauses… És essencial per influir en l’audiència, ja sigui una reunió, una xerrada o una conferència formal.–L’aspecte físic, la imatge.–Tots sabem que la imatge és important, com ens presentem davant dels altres. La sintonia és clau: si jo em presento en un auditori ple de gent del sector financer, que tothom va amb vestit fosc i corbata, i jo vaig amb texans i camisa descordada, segurament la sintonia serà molt menor si em presento amb una indumentària similar. Es tracta de sintonia, de raccord, de programació neurolingüística, de connectar amb l’audiència. Si fas una conferència al mes d’agost a la platja, hi vas vestit d’esport. Els colors també reflecteixen el llenguatge no verbal.–I la mirada? Perquè hi ha gent a la qual se li llegeix tot als ulls. Amb la mirada no podem enganyar?–Molt interessant. Els ulls, des d’un punt de vista neurològic, diuen molt. Si la persona amb la qual parles mira cap a dalt a l’esquerra, està intentant recordar, si mira cap a la dreta està buscant la resposta, o directament et pot estar mentint si es queda una estona mirant cap a dalt a la dreta. Els ulls et permeten identificar si la persona està pensant, reflexionant, buscant la resposta dins de la seva base de dades o mentint. També és cert que no ens podem fiar només d’un gest perquè ens pot portar a engany, però si ens pot advertir que estiguem alerta. Un segon gest pot reforçar el primer que hem vist.
Quant als ulls, les persones que se senten bé amb si mateixes, de salut, d’ànim, d’energia, camina mirant enfront, endavant, en canvi, les persones que passen un mal moment caminen mirant cap a terra, perquè tenen un diàleg amb elles mateixes o estan vivint els seus sentiments. També hi ha gent que quan parla amb algú no mira els ulls, abaixa la mirada, i la primera impressió és que amaga alguna cosa. Al seminari projectarem una escena del film El negociador, per mostrar la importància que té observar les persones, sense atemorir-les, per veure com està actuant. La mirada és un tema totalment científic, pels conductes neurològics.
"Hola Raul, compartiremos vivencias y enfoques para afrontar este complejo contexto tan lleno de incertidumbres. Tus experiencias y opiniones nos aportarán, sin lugar a dudas, mucho valor.
Nos vemos muy pronto, saludos !!!"
Deja un comentario